Jugar-s’ho tot a una carta, d’Oriol Boada Pladellorens
Article d’opinió
Jugar-s’ho tot a una carta
Què passarà el dia que el Barça hagi de prescindir d’en Leo Messi? Una contractura del bíceps femoral, un constipat mal curat, unes angines,… Algun contratemps que li impedeixi jugar, posem per cas, la final de la Lliga de Campions. Probablement en saber-se la noticia totes les redaccions dels diaris i ràdios que alimenten el circ culer quedaran en estat de xoc i començaran a escopir titulars apocalíptics a tort i a dret. Segurament, també, al cap d’unes hores la sensatesa s’imposarà i la histèria deixarà pas a la reflexió serena: “…podem guanyar sense ell. Som un equip!”, “…el Barça és més que Messi.”, “…sense els altres ell no seria el que és.”, “…l’equip el fa bo a ell i no a l’inrevés.” És evident, però, que quan la millor peça falta la resta ha d’assumir més responsabilitats. Tot i això, un bon entrenador sabrà trobar alternatives de joc que no impliquin un canvi de filosofia radical; faltarà la millor peça però l’engranatge podrà continuar movent-se.
Barcelona és el Messi de Catalunya. Amb la diferència que si a Catalunya li falta Barcelona, deixa de ser tal com la coneixem i es converteix, necessàriament en una cosa completament diferent. Des de fa una pila d’anys el país s’ha mogut al voltant de l’Àrea metropolitana però al llarg del segle passat i, especialment després dels Jocs Olímpics ha adquirit un notabilíssim pes específic. Jugar-s’ho tot a una carta no és necessàriament negatiu, en podem trobar bons exemples, però en un país on la fallida d’un sector econòmic -que va arribar a representar gairebé el 20% del PIB- ha provocat una crisi a la qual encara no li albirem sortida ens ha de portar a una reflexió sobre si no seria millor repartir la baralla.
No cal anar gaire lluny per trobar un model de país descentralitzat i de característiques semblants a Catalunya; a Suïssa, vorejant els 8 milions d’habitants i amb una superfície de poc més de 41000 quilòmetres quadrats, el nucli més gran de població que hi trobarem és Zurich, on s’hi comptabilitzen 1 milió de persones a tota la seva àrea d’influència. Per fer-nos una idea, només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja n’hi trobem més de 3 milions, arribant fins als 5 si hi incloem els nuclis perifèrics, per una superfície total del país que ronda els 32000 quilòmetres quadrats. El model confederal suís té dos grans ítems en els quals ens hi podem fixar: una xarxa de nuclis urbans de mida mitjana que serveixen de punts de referència territorial ens els seus àmbits respectius, i unes xarxes de transports públics –especialment destacable la ferroviària- que relliguen ràpidament totes aquestes ciutats.
Darrerament s’han inaugurat dues grans infraestructures d’un gran impacte al territori: el desdoblament de l’eix transversal i la culminació del trajecte del TAV fins arribar a la frontera amb França. Són operacions importants per la repercussió que tindran a gran escala però no podem deixar de banda que la solidesa d’un país no es forja només en les grans artèries, sinó també en els petits filaments que ho relliguen tot. Aprenem-ne dels suïssos!
Diu Jordi Pujol que és imperatiu trobar l’equilibri entre la força i empenta de la gran capital que és Barcelona i la resta de comarques per tal de tenir un país viu. L’equilibri territorial, un dels pals de paller del nacionalisme català, basat en una bona política de comunicacions i en el desenvolupament econòmic i personal en qualsevol part del territori. La locomotora tibant i els vagons al darrera seguint el ritme. És evident i manifest que en les últimes dècades s’ha avançat molt en aquest sentit, però la locomotora encara corre massa i la crisi ha afegit més pes als vagons que malden per seguir-la. Es corre el risc de que es desenganxi i segueixi el seu camí.
En Messi és molt bo, però tot sol no pot guanyar cap partit. I el partit que juga Catalunya val molt més que 3 punts.
Oriol Boada Pladellorens
Arquitecte
Lausanne, març de 2013
.
TERRITORI i ARQUITECTURA per la Independència és un col·lectiu inscrit com a Sectorial de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC).
ancterritoriiarquitectura.wordpress.com 