Article d’opinió. Sobre una nova Constitució, catalana, de l’Andreu Marfull i Pujadas
Article d’opinió
Sobre una nova Constitució, catalana
L’arrel del conflicte entre Espanya i Catalunya recau en l’espanyolització de les institucions castellanes i la deslegitimació de les catalanes, que instaurà la monarquia espanyola borbònica, així com en l’entrega del nord de Catalunya a França ara fa més de tres segles i la divisió imposada del destí del poble català. El context convé entendre’l en un ampli ventall de lluites internacionals dins la mateixa Europa, però és un fet que les narracions de les històries escrites per Espanya i França s’han encarregat de dignificar les seves disputes i de distorsionar la memòria de Catalunya, empobrint el seu potencial i confonent la seva pròpia identitat.
Fruit d’això s’ha confós a la societat espanyola, i també a la catalana (i la francesa), que ara recupera la seva consciència de nació amb el suport de la seva maduració cultural i la legitimitat que els fets i la història li ofereixen, davant d’Espanya, de França i d’Europa. Després de segles d’una fràgil i forçada unió d’Espanya, Catalunya no ha deixat mai de sentir-se sotmesa, econòmica, cultural i moralment, una situació que s’ha accentuat amb l’actual crisi política, econòmica, social i cultural, ambiental i també institucional, que ha ressaltat els límits de l’ètica del model capitalista, ara globalitzat i desregularitzat en realitats geopolítiques molt contraposades. Aquesta realitat és equiparable a la història de la unió de França, si bé actualment les realitats plurinacionals dins de l’Estat francès no es troben en la mateixa situació que viu Catalunya dins d’Espanya.
Davant d’aquesta evidència els camins a recórrer són varis, però sense una veu popular i una articulació creativa del coneixement acumulat, legítimament representats en una hipotètica nova Constitució Catalana i les estructures d’estat que es requereixen, l’horitzó seguirà essent tèrbol. La redacció de la Constitució Catalana, en el cas que tiri endavant el procés secessionista, hauria de ser un document madurat, debatut i redactat per la societat catalana i el protagonisme d’un relat compromès dels representants de les diferents disciplines del coneixement que s’han erigit. Un exercici democràtic i popular que hauria d’integrar tant la veu de les elits com els preceptes ètics que cultura i medi natural demanen harmonitzar si volem mantenir el nostre patrimoni biocultural. El resultat d’un debat, d’una entesa i d’una visió de futur que ens integrés a tots i totes i fos el resultat del coneixement acumulat i la cultura manifesta. Aquesta Constitució no s’hauria d’esperar al referèndum d’autodeterminació, ha d’estar enllestida abans de fer-lo, i caldria començar-la quan abans millor. Permetria crear un debat paral·lel que impulsaria una àmplia maduració sòcio-cultural, una implicació ètica amb la naturalesa primordial i un exercici socialitzador molt necessari que legitimaria àmpliament l’acció política. Un debat que caldria mantenir obert d’ara en endavant.
És cert que aquest plantejament sembla una utopia, però aquest és un tema pendent per la humanitat, i el moment actual és idoni per iniciar aquest canvi i articular veus que de fet fa molt de temps que s’exclamen i miren de ser ateses. El potencial i les capacitats hi són, i en qualsevol cas cal generar debat, moure consciències i aprofitar aquest moment històric, per pensar lliure i honestament.
Andreu Marfull i Pujadas
Arquitecte
Barcelona, febrer de 2013
.
TERRITORI i ARQUITECTURA per la Independència és un col·lectiu inscrit com a Sectorial de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC).
ancterritoriiarquitectura.wordpress.com 