Article d’opinió
La nova escala de les Ciutats
Últimament sentim a parlar molt de les possibilitats que ens pot oferir el fet que Catalunya esdevingui un nou estat dins el marc de la Unió Europea.
Des del punt de vista del model urbanístic del país, aquest procés que hem engegat ens ha de permetre deixar de pensar a curt termini, o sigui, no prenent decisions amb un horitzó màxim de quatre anys per tal de salvar el polític de torn, i donar respostes concretes i creïbles que ens permetin ser un model capdavanter i exemplar arreu.
Cal doncs, dedicar tots els nostres esforços a repensar el model urbà actual, el dret a l’habitatge, les infraestructures i un nou model de mobilitat basat en la sostenibilitat. La Barcelona actual, n’és un cas paradigmàtic. Com diu F.Magrinyà, professor d’urbanisme de la UPC, “barcelona viu de les rendes de l’Eixample”, i és que la capital catalana ha mantingut vigent el model urbanístic proposat per Cerdà durant més de 100 anys, fet insòlit i que alhora demostra que els criteris utilitzats per Cerdà alhora de projectar un nou Eixample per Barcelona, no només eren els correctes, sinó que també van ser criteris prou visionaris per tal de poder encabir les diferents necessitats de la ciutat durant més d’un segle.