Article d’opinió. La nova escala de les ciutats, de Pol Tintó Selvi
Article d’opinió
La nova escala de les Ciutats
Últimament sentim a parlar molt de les possibilitats que ens pot oferir el fet que Catalunya esdevingui un nou estat dins el marc de la Unió Europea.
Des del punt de vista del model urbanístic del país, aquest procés que hem engegat ens ha de permetre deixar de pensar a curt termini, o sigui, no prenent decisions amb un horitzó màxim de quatre anys per tal de salvar el polític de torn, i donar respostes concretes i creïbles que ens permetin ser un model capdavanter i exemplar arreu.
Cal doncs, dedicar tots els nostres esforços a repensar el model urbà actual, el dret a l’habitatge, les infraestructures i un nou model de mobilitat basat en la sostenibilitat. La Barcelona actual, n’és un cas paradigmàtic. Com diu F.Magrinyà, professor d’urbanisme de la UPC, “barcelona viu de les rendes de l’Eixample”, i és que la capital catalana ha mantingut vigent el model urbanístic proposat per Cerdà durant més de 100 anys, fet insòlit i que alhora demostra que els criteris utilitzats per Cerdà alhora de projectar un nou Eixample per Barcelona, no només eren els correctes, sinó que també van ser criteris prou visionaris per tal de poder encabir les diferents necessitats de la ciutat durant més d’un segle.
Ara bé, el gran repte pel futur model urbanístic de Catalunya ha de significar un salt d’escala, capaç de repensar de forma unitària l’Àrea metropolitana de Barcelona, des de Vilanova passant per Vilafranca, Martorell, Terrassa i Sabadell, fins a arribar a Granollers i Mataró. Tot això haurà de fer possible que ciutats com l’Hospitalet, Santa Coloma o Badalona esdevinguin noves centralitats, i que sigui possible que qualsevol habitant de la metròpoli pugui plantejar-se fer qualsevol activitat en una o altra ciutat amb independència del seu lloc d’origen.
Per tal de no fracassar en l’intent, és indispensable deixar de plantejar les ciutats com a suma de petits projectes i dotar-nos d’instruments urbanístics per aconseguir un planejament urbanístic a l’alçada de les necessitats que el futur ens planteja.
L’exemple de Barcelona ens ha de fer pensar que els esforços que dediquem avui a imaginar el futur que ens depara, seran la millor resposta als reptes als que haurem de fer front.
Pol Tintó Selvi
Arquitecte
Sabadell, gener del 2013
.
TERRITORI i ARQUITECTURA per la Independència és un col·lectiu inscrit com a Sectorial de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC).
ancterritoriiarquitectura.wordpress.com 
Encara que no estic 100% d’acord amb la opinió del autor, la visió que ofereix l’article ens deixa un missatge molt seriós: en un món cada cop més globalitzat i digital, estem experimentant uns dels canvis socials més importants de la nostra era, per tant, no podem dependre d’un model desfasat com el que l’eixample ens pot pot oferir a l’actualitat. No obstant, encara que cada cop més l’escala urbana de les ciutats serà major, degut també als canvis tecnològics, també hauriem de ser conscients de saber reaprofitar els espais buits i molts espais en desús que possiblement des d’un punt de vista més local poden suposar un reciclatge útil.